Qui sap si algun dia trobaré la felicitat.
Qui sap si avui jo sóc el convidat.
A aquesta taula d'honor, que m'has preparat.
On guardes tot allò que has deixat.

Potser tinc raó, quan jo mateix penso
Que jo sóc un gran imbècil i que vaig creure-m'ho.

Em vas utilitzar, com a un Action Man
Que desmontes per tornar-lo a construir.
Lamento dir-te una simple cosa
Jo no sóc així...

Jo sóc un heroi que va salvar el teu cor
De tot mal i de tota corrupció.
Tu m'ho tornes destrossant-me com si fós un ninot
Ja ho sé, jo un pobre imbècil és el que sóc.

Qui sap si mai més podré tornar a dormir tranquil
Ara necessito un gelocatil.
No en tinc pro en treure'm aquesta espina.
Tinc mal de cap, necessito una aspirina.

Jo et vaig treure del món on vivies
A la cantonada de la nova autovia,
Vaig fer de tu una noia senzilla
I ara fas que jo em torni papilla.

Fas que em senti com si fós un vomit
Allò dolent que del teu ventre ha sortit.
Necessito que algú em reculli
No puc fer que sempre més la sang em bulli.

Perquè tu ara em fots molta ràbia
Jo a tu ara mateix et matava.
T'has tornat a perdre entre la prostitució
Vas destrossar el meu cor i el meu Ford Escort.

Jo sóc un heroi que va salvar el teu cor
De tot mal i de tota corrupció.
Tu m'ho tornes destrossant-me com si fós un ninot
Ja ho sé, jo un pobre imbècil és el que sóc.

I m'ho agraeixes així, embrutant cada nit el meu coixí.
Del teu fastigós aroma de nit, de bar
De garito de berres i 4 pringats.
Necessito oblidar-te, ja, però ja
Tanta porqueria no la puc suportar i menys si penso que...

Jo sóc un heroi que va salvar el teu cor
De tot mal i de tota corrupció.
Tu m'ho tornes destrossant-me com si fós un ninot
Ja ho sé, jo un pobre imbècil és el que sóc.